Indical'instrument o el material per fer una cosa: talla el pa amb el ganivet; han fet una cabanya amb quatre branques. Indica alguna característica d'una persona o cosa: un home amb bigoti; un pis amb molta llum. Indica que una cosa en conté una altra: un got amb aigua; un bol amb cereals.
ós_os S'escriu amb accent, (i les formes de femení i plural ), quan és un animal: › Han fet un reportatge sobre. I s'escriu sense accent, (i la forma de plural ), quan es tracta de la peça de l'esquelet: › Em fan mal els. També s'escriu sense accent la paraula (i la forma de plural ) quan fa referència al conjunt d'ossos d'una Món/ mon. S’escriu amb accent, món, quan significa ‘univers’: Al món hi ha éssers vius. Però el plural no s’accentua: mons. I s’escriu sense accent, mon, quan es tracta d’un possessiu: Mon pare se n’ha anat a París. NÉT/ NET. S'escriu amb accent, nét (i les formes de femení i plural néta, néts, nétes), quan significa 'fill del fill': › El seu nét s'ha fet molt gran.. I s'escriu sense accent, net (i les formes de femení i plural neta, nets, netes), quan significa 'que no Sescriuen sense accent. 1. Quan són del verb venir es pronuncien amb e tancada. Exemples: Vens a jugar? / Venen a jugar? Abans de l'aprovació de l'OIEC s'escrivien amb accent diacrític (véns, vénen). Mantenim l'accent sempre que hi pugui haver ambigüitat. 2. Quan són del verb vendre es pronuncien amb e oberta (parlars Itinerarisd'aprenentatge. Suficiència. Utilitzem l’accent per assenyalar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que pronunciem amb més força. En general, els monosíl·labs no s’accentuen, excepte aquells que porten accent diacrític: pa, sol, pis - agudes: la síl·laba tònica és l’ última. UWNo0As.